El tercer home

No va caminar a la lluna, però Michael Collins va ser tant un heroi com els que ho van fer

El registre de la missió va dir que Collins era l'ésser humà més solitari des d'Adam, però no hi va estar d'acord.

Quan Michael Collins pilotava la nau espacial Apollo 11 Columbia, orbitant a 60 milles per sobre de la superfície lunar, estava completament sol cada vegada que passava per sobre del costat fosc de la Lluna. La seva comunicació amb la NASA es bloquejaria, així com el seu contacte amb els seus companys de tripulació, Neil Armstrong i Buzz Aldrin, els primers humans que van caminar a la Lluna. Però Collins, que va morir dimecres als 90 anys, estava serè. M'agrada la sensació, va escriure a les seves memòries de 1974, Carrying the Fire.

El registre de la missió va dir que Collins era l'ésser humà més solitari des d'Adam, però no hi va estar d'acord. Ni un àpic de solitud, va dir, en una entrevista del 2019. Havia estat massa ocupat mantenint l'embarcació i mantenint-la en òrbita, preparat per quan el Mòdul Lunar Àguila, que portava Armstrong i Aldrin, enlairaria de la base Tranquility i atraqués al Columbia.

Més tard, pocs recordarien Collins i la seva contribució a l'aterratge en la lluna. Haver estat el primer home a la Lluna és gloriós, haver estat el segon, només una mica menys. Però ni tan sols haver-hi trepitjat? Aquell havia de ser l'astronauta oblidat, com sovint es descrivia Collins. No obstant això, no li va molestar no tenir l'oportunitat de caminar a la lluna, que és, 52 anys després, encara l'aventura més impressionant per a qualsevol nivell humà. Collins havia tingut la sort de fer una contribució a la missió de fer història. I va ser una aportació tan significativa com la d'Armstrong i Aldrin. Algú s'havia d'assegurar que aquells dos homes poguessin tornar a casa. En tot cas, el paper de Collins a la missió demostra que no cal que us celebrin per ser un heroi. Només has de fer la feina que has triat fer.