Mentre els talibans fan un ràpid avanç militar per l'Afganistan, l'Índia també s'ha de preparar per a les conseqüències

L'única opció de Delhi en aquest moment és protegir el país contra possibles conseqüències i esperar-ho a mesura que es desenvolupi.

Una oferta de Ghani per compartir el poder amb els talibans pot no fer cap diferència per als insurgents que creuen clarament que estan a punt de guanyar-ho tot.

La roda ha girat gairebé tot el cercle a l'Afganistan. Els talibans van assaltar el poder per primera vegada el 1996, amb una demostració oberta de crueltat medieval i una transició bàrbara a l'emirat islàmic de l'Afganistan. Vint-i-cinc anys més tard, i dues dècades després de ser expulsats del seu seient a Kabul pels EUA i altres forces de l'OTAN, la seva marxa constant pel país mentre capturen una ciutat estratègica rere l'altra indica que el seu retorn a Kabul pot ser que no estigui lluny. lluny. Segons els darrers informes, els militants controlen dos terços de la massa terrestre afganesa, inclòs al nord no pasxtun, on el seu avanç va ser aturat als anys noranta per l'Aliança del Nord. Aquesta vegada no hi ha Aliança del Nord. Les Forces de Defensa i Seguretat Nacionals afganeses —incloent un exèrcit nacional afganès amb 1.80.000 efectius i una força policial amb 1.50.000 efectius, a més d'una força aèria i altres ales de seguretat— entrenada per l'exèrcit nord-americà, han demostrat ser desiguals a la tasca de mantenint el territori i contenint els talibans.

A mesura que s'acosta la data límit del 31 d'agost per a la retirada total dels Estats Units, la ironia és que els EUA enviaran de nou 3.000 soldats per evacuar el personal de la seva ambaixada a Kabul, mentre que l'enviat especial dels Estats Units a l'Afganistan, Zalmay Khalilzad, autor de l'acord de Doha, demana els talibans per a la seguretat dels nord-americans a l'Afganistan. L'Acord de Doha, del qual els Estats Units van excloure el govern afganès per tal de mantenir feliços els talibans, ara està arruïnat. Un informe de l'ONU ja ha assenyalat els contactes continuats entre els talibans i Al Qaeda, i els informes d'intel·ligència índia apunten a una confluència de tanzeem jihadista amb seu al Pakistan, hostil a l'Índia a l'Afganistan. No hi ha certesa quant de temps aguantarà el govern del president Ashraf Ghani davant l'avenç implacable. El ministre de Finances, Khalid Payenda, ja ha dimitit, subratllant l'aïllament del govern. L'Alt Comissió de les Nacions Unides per als Refugiats ha estimat que prop de 4.00.000 de civils afganesos s'han vist obligats a fugir de casa durant els combats d'aquest any, la majoria d'ells desplaçats interns. Ja hi ha hagut assassinats de represàlia i els informes diuen que 90 mitjans de comunicació afganesos han tancat.

Una oferta de Ghani per compartir el poder amb els talibans pot no fer cap diferència per als insurgents que creuen clarament que estan a punt de guanyar-ho tot. Sembla que els talibans gaudeixen del suport dels paxtuns, la comunitat majoritària a l'Afganistan, i de diverses potències internacionals, com Rússia i la Xina. Una pregunta que cal fer és si el ràpid avanç militar dels talibans a través de l'Afganistan hauria estat possible sense l'ajuda del Pakistan, el seu principal patró. Va ser el Pakistan qui va posar els talibans a la taula quan el president Donald Trump va voler accelerar les converses cap a la sortida dels Estats Units. Per a l'Índia, la invitació a les converses de la Troika Plus de dijous a Doha va ser un petit consol. L'única opció de Delhi en aquest moment és protegir el país contra possibles conseqüències i esperar-ho a mesura que es desenvolupi. Delhi també s'ha de preparar per als afganesos que poden venir a aquest país buscant refugi, com ja han fet en el passat.

Aquest editorial va aparèixer per primera vegada a l'edició impresa el 14 d'agost de 2021 sota el títol 'El retorn d'un espectre'.