Abordar el canvi climàtic requereix descartar l'enfocament habitual

Categoria: Opinió

Hem de descarbonitzar, restaurar i conservar. Aquest camí complicat però senzill pot ajudar a resoldre la crisi climàtica.

Escrit per Tarun

En el viatge cap a la Conferència de l'ONU sobre el Clima a Glasgow (26a CoP), es proposen nombroses intervencions per aturar o frenar l'escalfament global. S'estan proposant solucions fetes per l'home com la geoenginyeria a solucions basades en la natura per segrestar l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera per limitar l'escalfament.

L'informe especial del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) destaca l'impacte perillós de l'escalfament global d'1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials sobre els sistemes naturals i socials i demana enfortir la resposta global a l'amenaça del canvi climàtic. L'objectiu de temperatura per a l'informe és molt ambiciós. Aconseguir-ho no només requeriria limitar les nostres emissions de gasos d'efecte hivernacle, sinó també eliminar els gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera.

Durant els debats recents, la geoenginyeria i les solucions basades en la natura han sorgit com a opcions potencials per compensar els impactes globals del canvi climàtic i assolir els objectius de temperatura. Entenem breument aquestes solucions. Les solucions de geoenginyeria són un terme paraigua per a les intervencions humanes per canviar els sistemes climàtics.

L'IPCC parla de dos enfocaments principals de geoenginyeria per eliminar l'excés de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera. El primer enfocament és l'eliminació de diòxid de carboni i la gestió de la radiació solar. El primer enfocament d'eliminació de diòxid de carboni se centra a eliminar els gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera i bloquejar-los. Una de les maneres de fer-ho és mitjançant tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni (CCS). El CCS compta amb un important suport de l'Agència Internacional de l'Energia i l'IPCC; no obstant això, encara està pendent de la incertesa a causa dels elevats costos inicials de la instal·lació d'aquestes plantes.

L'altre enfocament del qual parla l'IPCC és la modificació de la radiació solar. Aquest procés no afecta els gasos d'efecte hivernacle atmosfèric sinó que té com a objectiu reflectir la radiació solar que arriba a la terra. Tanmateix, la ciència del mètode es basa en gran mesura en models, i els impactes de la desviació de les radiacions solars podrien ser impredictibles.

A més, a causa de la inèrcia tèrmica del sistema climàtic, l'eliminació de la modificació de la radiació podria provocar una escalada de temperatura molt ràpida, donant molt menys temps per adaptar-se. Un altre efecte secundari del procés de modificació de la radiació podria ser la vegetació natural. Com que la radiació solar és responsable de la fotosíntesi, l'emmascarament sobtat de la radiació solar podria afectar significativament el procés. Tot i que aquestes preguntes segueixen sense resposta, el futur d'aquestes tecnologies segueix sent incert.

El segon són solucions basades en la natura. La solució basada en la natura és un terme general utilitzat per a diverses solucions com ara infraestructura verda, infraestructura natural, enginyeria ecològica, mitigació basada en ecosistemes, adaptació basada en ecosistemes i reducció del risc de desastres basada en ecosistemes.

Les solucions basades en la natura han estat el centre d'atracció durant diverses negociacions internacionals i es reconeixen principalment com una eina propicia en aquesta guerra contra el canvi climàtic. Els sistemes naturals han jugat un paper crític en segrestar l'excés de diòxid de carboni a l'atmosfera mitjançant un procés senzill però miraculós anomenat fotosíntesi. Aquests sistemes també tenen una rica reserva de biomassa emmagatzemada al sòl forestal i al sòl forestal.

El potencial dels sistemes naturals com a solució eficaç per segrestar el diòxid de carboni ha donat lloc a diversos esforços per escalar solucions basades en la natura per mitigar el canvi climàtic. Aquests esforços proliferants, però, han de tenir en compte que aquestes solucions només són efectives quan s'apliquen alhora que es protegeixen el bosc ja existent. A més, no hem de córrer a cegues després de plantar arbres; en canvi, hem de recolzar la raó amb la ciència. Els arbres s'han de plantar allà on els correspon, també amb espècies autòctones i en consulta amb les comunitats locals.

El recent informe de col·laboració entre IPBES i IPCC també va plantejar preocupacions similars. El primer informe col·laboratiu entre els dos òrgans governamentals va destacar que les solucions basades en la natura només són efectives quan se centren en la resiliència climàtica a llarg termini del sistema en lloc de centrar-se en la mitigació del clima a curt termini.

Ambdues solucions, encara que funcionin, no solucionaran el problema del canvi climàtic. Per tant, hem de desanimar el nostre enfocament habitual. El canvi climàtic no és un problema autònom. És només una peça de la noria, el que segueix és una gran crisi ecològica. En lloc de fixar només una peça de la roda, hem de buscar solucions per arreglar la roda de manera holística.

Sens dubte, el problema no és senzill. Necessitem un canvi massiu del sistema polític i econòmic per superar-ho. Hem de descarbonitzar, restaurar i conservar: aquest camí complicat però senzill ens pot ajudar a resoldre la crisi. A més, pensar que algú en algun lloc ens ajudarà a superar aquesta crisi per ajudar-nos amb la nostra ansietat no ens reconfortarà. En canvi, hem de buscar maneres de contribuir a resoldre aquesta crisi. No és un problema qualsevol. Tot està en joc per a nosaltres i les generacions futures. No hi ha solucions ràpides.

L'escriptor és investigador a ICRIER